1 MITES I LLEGENDES

En el passat remot de totes les civilitzacions apareixen un conjunt de mites i llegendes que intenten explicar l’origen de la cultura, les tradicions, els costums, la religió,...
El món mitològic constitueix com una mena de prehistòria del país. Els fets narrats per les llegendes es relacionen amb el present per mitjà de noms d’accidents geogràfics, de monuments, de llinatges, de tradicions...
Unes de les narracions més antigues que han arribat fins a l’actualitat són el Ramayana i el Mahabharata. Aquests dos grans poemes èpics expliquen la història dels primers herois de l’Índia. El Ramayana celebra les gestes de Rama i explica les aventures que va haver de passar per tal d’alliberar la seva esposa Sita del malvat Ravan, príncep dels dimonis. A l’Índia encara es fan cada any representacions teatrals de la història de Rama, que tenen un caràcter religiós. Sembla que el seu autor era Valmiki, que va rebre l’encàrrec de Brahma, el déu suprem, d’escriure la vida de Rama. La seva redacció definitiva, tal con el coneixem ara, és del segle II.
El Mahabharata explica la gran lluita entre els descendents dels germans Kurus i Pandus, fills de Bharata. En aquest llibre hi ha molts consells morals explicats en forma de faules que més tard varen ser recollits en els Contes de Les Mil i Una Nits. Del Mahabharata no se’n coneix l’autor o autors. Sembla que va ser escrit cap al segle VI, però recull una tradició oral molt més antiga.
També el cristianisme té els seus llibres sagrats que ens expliquen l’origen del món, de la vida, de les tradicions, moltes de les quals encara conservem. Són els llibres que formen la Bíblia. A l ‘Antic Testament hi trobem la història del “poble de Déu” des de la creació fins al naixement del Salvador, Jesucrist. Al Nou Testament hi trobem la història de Jesús i tota la doctrina que els apòstols varen predicar després de la seva mort També aquests llibres varen ser escrits per manament diví.
           Els relats mítics grecs també relaten el perquè de les coses a través d’explicacions sobre els seus orígens. Així, per exemple, es narra com es va fundar el sacrifici religiós i per què en ell es reparteixen de certa manera les carns de les víctimes (tal com ho va fer Prometeu), i com van obtenir els humans el primer foc (que el Tità va robar del cel), i també per què els homes han de treballar durament i sofrir penalitats (per culpa de Pandora, la primera dona). Els mites recollits per Hesíode (segle VIII a C.)
en la seva Teogonia relaten com van aparèixer els déus i es va anar ordenanr el món, des del seu origen en el caos primordial fins al triomf de Zeus, defensor de la justícia, sobirà de l’Olimp.
Estructura de les llegendes
La majoria de las llegendes que coneixem tenen una estructura semblant :
El títol de la llegenda sol ser una pregunta: Per què l’aigua del mar és salada? Per què el sol surt i s’amaga cada dia? Com es va formar l’Arc de Sant Martí? A través d’aquestes preguntes s’intenta respondre a les preguntes sobre l’origen de les coses, al perquè d’alguns fenòmens...
La introducció:
La majoria de les llegendes comencen:
Situant el fet en una època indeterminada, en temps molt llunyans: “Al principi dels temps...”, “En una època molt llunyana...”,“Fa molts anys...”
També es fa referència al lloc on van succeir els fets: “... en una tribu índia...", “... a tota la terra...”, “... en una immensa regió situada a la vall d’Abocayá...”
Es descriu breument com vivien els habitants o què hi havia i com era el món abans que existís “1’objecte” o l’“ésser” del qual volem explicar l’origen. Què passava quan al món no hi havia aquest element?: " ... no es podien menjar la carn a la brasa...", " ... escalfaven el menjar sota l’aixella, al sol..." , " ... vivien en completa foscor..."
El nus:
Es presenten i es descriuen els personatges. Generalment n’hi ha una gran varietat. Poden ser éssers humans d’un raça concreta, d’una condició o d’un ofici determinat. Freqüentment els protagonistes són animals. Altres vegades es tracta de déus. També solen personificar-se objectes o elements de la naturalesa: com el sol, la lluna, les estrelles.. En ocasions els personatges són éssers estranys d’altres països: gegants, mags, fades, nimfes... Els personatges d’aquestes llegendes actuen com a:
Protagonistes: són personatges herois
Antagonistes: plantegen dificultades al protagonista per tal que es desenvolupin els fets.
Personatges secundaris: participen en l’acció, ajuden el protagonista o l’antagonista, animen l’acció...
Els fets es desenvolupen de manera diferent, segons les llegendes:
El protagonista descobreix l’existència de l’"objecte" en un país llunyà i tracta d’aconseguir-lo. L"objecte" apareix com a resultat d’un premi o càstig que un poderós imposa als seus subordinats. De vegades és un descuit, la curiositat, el caprici o el poder dels personatges, el motiu dels canvis. També solen aparèixer transformacions d’éssers humans en animals o coses. En ocasions, l’acció s’explica per mitjà d’una comparació, una semblança entre el fenomen desconegut i situacions reals del món dels personatges:
les estrelles són llenties llançades al cel, el sol es una dona alta i grassa, la lluna és un home panxut. L’acció està molt relacionada amb la manera de pensar i de viure de cada grup humà. Reflecteix les seves creences, les relacions socials, el clima i els productes habituals en aquella zona...
El desenllaç:
S’expliquen las conseqüències del canvi, com va viure la gent a partir de llavors.